De fet, albergava I'antiga possessió de Son Togores, la desmembració de la qual, a la segona meitat del segle XX, donà lIoc a diversos processos d'urbanització i explica la localització urbana d'aquest palau.

Ja en el segle XX, i com a propietat de la família March, que I'adquirí el 1927, es va realitzar (1940) una reforma interior, tot i que es mantingueren algunes de les obres artístiques que quedaven de I'anterior propietari Maria Gual i de Togores, comte d'Aiamans. La família March contribuí, amb la col·laboració de l'antiquari Costa, a aquesta reforma amb part de la seva col.lecció artística. Serà en aquesta època quan tindrà lIoc la reforma i reconstrucció d'una nova façana i dels actuals jardins, sota la direcció de I'arquitecte Gabriel Alomar.

La família March va vendre aquesta propietat l'any 1975 a la societat Lloseta SA. Actualment és habitat i s'utilitza per fer-hi actes culturals. L'octubre de 1988, fou declarat Bé d' Interès Cultural. Posteriorment, i ja en la dècada dels noranta, ha patit una darrera transformació que consisteix en l'eliminació del mur que tancava l'exterior del Palau, deixant a la vista els jardins interiors.

L'antiga casa deis Posaders d'Aiamans constitueix una de les referències arquitectòniques més emblemàtiques de Lloseta. Construïda en el segle XVII i situada en el centre del municipi, entre I'església parroquial i el palau comtal, aquesta construcció era originàriament les cavallerisses del comte d'Aiamans.

Posteriorment, amb la reforma del Palau, es convertí en la casaresidència dels criats dels comtes i romangué amb aquesta funció fins a la desfeta del poder senyorial a Lloseta. Després de ser propietat de diverses famílies mallorquines, actualment pertany a la família lIosetina Ramon ColI, que hi ha dut a terme una completa rehabilitació -respectant el caràcter històric de I'edifici i del seu entorn- per utilitzar-Io com a petit hotel d'interior, I'únic que existeix actualment a Lloseta. En les actuals obres de reforma, s'ha descobert un passadís que anava des del palau a la capella comtal, on hi havia una galeria coberta des de la qual els comtes contemplarien els actes religiosos.

Els 750 metres quadrats construïts es distribueixen en tres plantes, a més d'una antiga clastra, caracteritzada pel seu enrajolat mitjanc;:ant pedres rodones de torrent, que li dóna una fisonomia propia. L'hotel disposa de vuit habitacions -les maximes permeses segons la seva qualificació-, quatre dobles i quatre suites, repartides entre el segon i el tercer pis. A la planta baixa hi ha la recepció, un saló-bar i un menjador amb una petita cuina.

L'edifici es caracteritza pel manteniment de gran part deis elements de I'antiga casa, com I'enrajolat, els lIenyams del sòtil o les arcades i els marcs de pedra de les parets i finestres. Cal destacar també la bellesa de la pedra viva de la façana principal i de les parets interiors i la monumental escala oberta, amb una arcada, al pati.

Ara fa tot just vint-i-cinc anys, fou constrïit I'actual edifici de la Casa Consistorial. Va ser inaugurat dia 2 d'abril de 1975, essent batle Bernat ColI Abrines i secretari de l' Ajuntament, Miquel Mulet Amengual.

Anteriorment, I'edifici consistorial es trobava a una casa lIogada del carrer de Baltasar Bestard, de tal manera que aquest edifici constitueix la primera Casa del Poble pròpiament dita. L'edifici és el resultat de la compra de dues cases que, una vegada demolides, donaren lIoc a la construcció actual. L'estructura de I'edifici caràcter molt més funcional artístic- està dividida en tres plantes. El soterrani, destinat, en un principi, a parc mòbil munici pal, en I'actualitat alberga dependencies de la Policia Municipal. A les dues primeres plantes, s'hi ubiquen totes les dependències municipals, mentre que al tercer pis, hi ha I'actual Arxiu Municipal.