De
fet, albergava I'antiga possessió de Son Togores, la desmembració
de la qual, a la segona meitat del segle XX, donà lIoc a diversos
processos d'urbanització i explica la localització urbana
d'aquest palau.
Ja en el segle XX, i com a propietat de la família March, que I'adquirí
el 1927, es va realitzar (1940) una reforma interior, tot i que es mantingueren
algunes de les obres artístiques que quedaven de I'anterior propietari
Maria Gual i de Togores, comte d'Aiamans. La família March contribuí,
amb la col·laboració de l'antiquari Costa, a aquesta reforma
amb part de la seva col.lecció artística. Serà en
aquesta època quan tindrà lIoc la reforma i reconstrucció
d'una nova façana i dels actuals jardins, sota la direcció
de I'arquitecte Gabriel Alomar.
 |
La
família March va vendre aquesta propietat l'any 1975 a la
societat Lloseta SA. Actualment és habitat i s'utilitza per
fer-hi actes culturals. L'octubre de 1988, fou declarat Bé
d' Interès Cultural. Posteriorment, i ja en la dècada
dels noranta, ha patit una darrera transformació que consisteix
en l'eliminació del mur que tancava l'exterior del Palau,
deixant a la vista els jardins interiors. |
L'antiga
casa deis Posaders d'Aiamans constitueix una de les referències
arquitectòniques més emblemàtiques de Lloseta. Construïda
en el segle XVII i situada en el centre del municipi, entre I'església
parroquial i el palau comtal, aquesta construcció era originàriament
les cavallerisses del comte d'Aiamans.
Posteriorment,
amb la reforma del Palau, es convertí en la casaresidència
dels criats dels comtes i romangué amb aquesta funció fins
a la desfeta del poder senyorial a Lloseta. Després de ser propietat
de diverses famílies mallorquines, actualment pertany a la família
lIosetina Ramon ColI, que hi ha dut a terme una completa rehabilitació
-respectant el caràcter històric de I'edifici i del seu
entorn- per utilitzar-Io com a petit hotel d'interior, I'únic que
existeix actualment a Lloseta. En les actuals obres de reforma, s'ha descobert
un passadís que anava des del palau a la capella comtal, on hi
havia una galeria coberta des de la qual els comtes contemplarien els
actes religiosos.
| Els 750 metres
quadrats construïts es distribueixen en tres plantes, a més
d'una antiga clastra, caracteritzada pel seu enrajolat mitjanc;:ant
pedres rodones de torrent, que li dóna una fisonomia propia.
L'hotel disposa de vuit habitacions -les maximes permeses segons la
seva qualificació-, quatre dobles i quatre suites, repartides
entre el segon i el tercer pis. A la planta baixa hi ha la recepció,
un saló-bar i un menjador amb una petita cuina. |
 |
L'edifici
es caracteritza pel manteniment de gran part deis elements de I'antiga
casa, com I'enrajolat, els lIenyams del sòtil o les arcades i els
marcs de pedra de les parets i finestres. Cal destacar també la
bellesa de la pedra viva de la façana principal i de les parets
interiors i la monumental escala oberta, amb una arcada, al pati.
Ara fa tot just vint-i-cinc anys, fou constrïit I'actual edifici
de la Casa Consistorial. Va ser inaugurat dia 2 d'abril
de 1975, essent batle Bernat ColI Abrines i secretari de l' Ajuntament,
Miquel Mulet Amengual.
 |
Anteriorment,
I'edifici consistorial es trobava a una casa lIogada del carrer
de Baltasar Bestard, de tal manera que aquest edifici constitueix
la primera Casa del Poble pròpiament dita. L'edifici és
el resultat de la compra de dues cases que, una vegada demolides,
donaren lIoc a la construcció actual. L'estructura de I'edifici
caràcter molt més funcional artístic- està
dividida en tres plantes. El soterrani, destinat, en un principi,
a parc mòbil munici pal, en I'actualitat alberga dependencies
de la Policia Municipal. A les dues primeres plantes, s'hi ubiquen
totes les dependències municipals, mentre que al tercer pis,
hi ha I'actual Arxiu Municipal. |
|
