Llocs d´interès

L'oratori del Cocó està situat a I´antiga possessió de Son Ramon, topònim sorgit en el segle XVII, que, amb anterioritat havia format part de la possessió d' Aiamans i que, posteriorment, se subdividiria en I'esmentada Son Ramon i Son Pelai.

coco5A mitjans segle XVII, aquesta possessió era propietat del doctor Jaume Fàbregues, secretari del Sant Ofici de la Ciutat de Mallorca. A començaments del segle XIX, apareix una nova família propietària: la dels Alcover. Un dels descendents d' aquesta branca fou Mateu Alcover Bennàssar que deixa en testament les nou quarterades d'olivar que es deien del CoCó cedides per via notarial per a la construcció de la capella I' any 1878, sent valorada en vint-i-cinc pessetes.

El comte d'Aiamans, com a patró de I'església de Lloseta, no només intervingué en les obres, sinó que aquestes anaren a càrrec seu per un valor de 25.000 pessetes.

coco1El promotor d'aquest oratori fou el vicari de Lloseta Miquel Arbona Mayol, natural de Sóller. El 20 de novembre de 1876 va fer la petició de construcció de L'oratori al bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Garau, amb la finalitat de fomentar el culte a la Mare de Déu de Lloseta. Amb I' aprovació del bisbat, I' any 1877 s'iniciaren les obres sent el mestre d'obres Jaume Rosselló Homar. Les obres començaren I' estiu del 1877 i foren acabades totalment el juny de 1878 malgrat que I'oratori ja havia estat beneït el mes d'abril.

La tradició d' aquest indret ens ha deixat empremtes tan manifestes com és la romeria del CoCó, a més de gloses i cançons populars. L'oratori consta d'una sola nau de dimensions reduïdes-nou per quatre metres-, amb de volta d'aresta i un retaule on hi ha la imatge de la Mare de Déu. A la part de darrera es troba la sagristia.

coco3L'edifici fou reformat 1978 l'any del seu centenar. La imatge antiga, obra de Serra retirada l'any 1974 i avui es conserva a la sagristia de l' església parroquial. La nova és obra de I'escultor Francesc Salva i és una copia de I'autentica. En els anys 1974-75, essent rector de Lloseta Andreu Llabrés Feliu, es pinta el retaule de color marès, es renovà tota la teulada, a la capella es feren els baixos de pedra i es recuperà I'antic marès de la volta. Fora de la capella s'amplià el recinte. El 1988 fou declarat Bé d'lnteres Cultural.

L'església parroquial està situada al bell mig del poble. El temple actual de la Mare de Déu de Lloseta és el tercer existent al municipio Es començà a construir el 1844 i s'acabà divuit anys després, el 1862. La darrera obra de restauració de I'edifici és de 1995. La construcció del temple actual es va fer mitjançant I'annexació de I'edifici existent utilitzant voltes de canó, cornisa i columnes de pedra, emmarcades dins un estil neoclàssic.

esglesiaAnteriorment,però, hi ha documentats dos temples: un del segle XIII -que segueix bàsicament les directrius arquitectòniques de les esglésies mallorquines dels segles XIII i XIV-,documentat per primera vegada el 1283 i que va ser ampliat el 1582. Un segon edifici religiós es va construir I'any 1760, tot i que, des de 1711, ja primera vicaria in capite,depenent de I'església de Binissalem.

 

L'element més representatiu del temple parroquial és, sens dubte, la imatge de la Mare de Déu de Lloseta que, a més dels mites illegendes que l'envolten, constitueix un exemplar únic dins l'estatuaria religiosa mallorquina d'època romana.

esglesianeu1esglesiasol1

 

 

 

 

Can Polla és, juntament amb el palau d'Aiamans, I'edifici d'arquitectura civil més representatiu de Lloseta. Aquest casal va ser construït per la família Fuster de can Polla, comerciants de Palma, a la segona meitat del segle XIX. Propietaris, d'entre d'altres, de la possessió de Son Ordines i de la Casa d' Amunt d' Alaró, la construcció d'aquest edifici seria la resposta a la necessitat de tenir una posada al nucli urbà de Lloseta.polla1

 

 

 

 

Per a la construcció es compraren les dues cases ja existents que, posteriorment, foren enderrocades. La construcció, segons els projectes conservats a l'Ajuntament, s'inicia I'any 1876 i ja consta a I'inventari de bens de I'esmentada família I'any 1882. El 1877, l'Ajuntament havia aprovat un pla d'ordenació de carrers, entre ells I'anomenat carrer d'Avall, on es duia a terme la construcció i, dos anys després, quan ja estava feta la fasçana de la casa, s'adonaren d'un problema: la casa sobresortia set pams de la línia d'ordenacióestablerta.

Davant això, i per no perjudicar la construcció, l' Ajuntament acorda davallar la línia sud d'ordenació del carrer, beneficiant també la resta de propietaris de cases i solars del carrer d'Avall, amb I'única condició de que tanquessin I'espai resultant. Amb aquesta curiosa anècdota s'acaba la construcció d'aquesta casa, que actualment és propietat de la família Moyà Rosselló.

palau3 El palau d' Aiamans està situat just devora de l' església parroquial, en el centre de la vila. Ocupa una   extensió aproximada d'uns 15.200 metres quadrats i està rodejat pels jardins del palau.

 Fou durant molt de temps I'antic casal deis comtes d'Aiamans i barons de Lloseta. Va patir successives   reformes i actualment no es conserva res de I'edifici primitiu i tampoc no existeixen documents gratics,   referents al palau, anteriors a la reforma que es va realitzar al final del segle XIX. L'antic edifici tíngué, sens   dubte, una gran importancia a causa de la seva funció com a seu administrativa o judicial del senyoriu.

De fet, albergava I'antiga possessió de Son Togores, la desmembració de la qual, a la segona meitat del segle XX, donà lIoc a diversos processos d'urbanització i explica la localització urbana d'aquest palau. Ja en el segle XX, i com a propietat de la família March, que I'adquirí el 1927, es va realitzar (1940) una reforma interior, tot i que es mantingueren algunes de les obres artístiques que quedaven de I'anterior propietari Maria Gual i de Togores, comte d'Aiamans. La família March contribuí, amb la col·laboració de l'antiquari Costa, a aquesta reforma amb part de la seva col.lecció artística. Serà en aquesta època quan tindrà lIoc la reforma i reconstrucció d'una nova façana i dels actuals jardins, sota la direcció de I'arquitecte Gabriel Alomar.

palau1 La família March va vendre aquesta propietat l'any 1975 a la societat Lloseta SA. Actualment és habitat i   s'utilitza per fer-hi actes culturals. L'octubre de 1988, fou declarat Bé d' Interès Cultural. Posteriorment, i ja en   la dècada dels noranta, ha patit una darrera transformació que consisteix en l'eliminació del mur que tancava   l'exterior del Palau, deixant a la vista els jardins interiors.

 

 

L'antiga casa deis Posaders d'Aiamans constitueix una de les referències arquitectòniques més emblemàtiques de Lloseta. Construïda en el segle XVII i situada en el centre del municipi, entre I'església parroquial i el palau comtal, aquesta construcció era originàriament les cavallerisses del comte d'Aiamans.

Posteriorment, amb la reforma del Palau, es convertí en la casaresidència dels criats dels comtes i romangué amb aquesta funció fins a la desfeta del poder senyorial a Lloseta. Després de ser propietat de diverses famílies mallorquines, actualment pertany a la família lIosetina Ramon ColI, que hi ha dut a terme una completa rehabilitació -respectant el caràcter històric de I'edifici i del seu entorn- per utilitzar-Io com a petit hotel d'interior, I'únic que existeix actualment a Lloseta. En les actuals obres de reforma, s'ha descobert un passadís que anava des del palau a la capella comtal, on hi havia una galeria coberta des de la qual els comtes contemplarien els actes religiosos.

Els 750 metres quadrats construïts es distribueixen en tres plantes, a més d'una antiga clastra, caracteritzada pel seu enrajolat casa1mitjanc;:ant pedres rodones de torrent, que li dónauna fisonomia propia. L'hotel disposa de vuit habitacions -les maximes permeses segons la seva qualificació-, quatre dobles i quatre suites, repartides entre el segon i el tercer pis. A la planta baixa hi ha la recepció, un saló-bar i un menjador amb una petita cuina.

L'edifici es caracteritza pel manteniment de gran part deis elements de I'antiga casa, com I'enrajolat, els lIenyams del sòtil o les arcades i els marcs de pedra de les parets i finestres. Cal destacar també la bellesa de la pedra viva de la façana principal i de les parets interiors i la monumental escala oberta, amb una arcada, al pati.

Ara fa tot just vint-i-cinc anys, fou constrïit I'actual edifici de la Casa Consistorial. Va ser inaugurat dia 2 d'abril de 1975, essent batle Bernat ColI Abrines i secretari de l' Ajuntament, Miquel Mulet Amengual.

ajuntament1 Anteriorment, I'edifici consistorial es trobava a una casa lIogada del carrer de Baltasar Bestard, de tal manera que   aquest edifici constitueix la primera Casa del Poble pròpiament dita. L'edifici és el resultat de la compra de dues   cases que, una vegada demolides, donaren lIoc a la construcció actual. L'estructura de I'edifici caràcter molt més   funcional artístic- està dividida en tres plantes. El soterrani, destinat, en un principi, a parc mòbil munici pal, en   I'actualitat alberga dependencies de la Policia Municipal. A les dues primeres plantes, s'hi ubiquen totes les   dependències municipals, mentre que al tercer pis, hi ha I'actual Arxiu Municipal.

 


Source URL: http://www.ajlloseta.net/node/1613